Amb la venia: "Costa de creure, costa". (Jesús Puig, a Levante-emv).

Per que ens ha agradat (Levante-emv, 18 d'agost 2009), reproduïm l'article de Jesús Puig:

Ara resulta que als corruptes del PP no se´ls pot emmanillar. Això és cosa per a lladres de gallines i gitanos. I si la policia els emmanilla, com a Palma, perquè sense publicitat ni concurrència licitaren un velòdrom per 45 milions d´euros i acabà costant el doble, ja sap: «Vivimos una época de persecución política». Ho diu el senyor «Yo-por-ayudarte-hago-lo-que-sea-y-además-te-lo-demuestro-cada-día». Que qui collons és eixe? Abans de res, modere el llenguatge! Què és això de dir-li collons al secretari general del PPCV? Que ens done vergonya sentir-lo —ho dic en plural perquè sé que molta gent comparteix aquest sentiment—, no l´autoritza a faltar-li el respecte. Pare el carro, senyor Puig, que ací on em veu duc rellotge del top manta i Ford de segona mà. Però si viure perseguit permet lluir rellotge de 4.000 euros i cotxàs de 80.000, jo vull ser tan perseguit com l´eximputat diputat (i passe´m per alt la cacofonia, sis plau).

Costa de creure, costa, que l´administració pública esdevinga pica d´aigua beneïda on tants polítics hi volen ficar la mà. Sí, sí, ja sé: la majoria són honrats. Només faltaria. Però tanta corrupció indigna. Indigna que el PP, en lloc d´engegar internament l´Operació Neteja, a base de molt de sabó i detergent, es dedique a embrutar l´acció de govern sense proves.

Indigna que, quan algú els tira en cara escandalosos casos de corrupció, tiren mà d´un pervers protocol de respostes. Si se´ls diu que estan fins al coll en el cas Gürtel, esgrimeixen com a disculpa que el PSOE va tindre el cas Filesa. Si se´ls reprotxa per què no apliquen el codi ètic als imputats, la resposta de manual és la presumpció d´innocència. I quan surt un nou cas de corrupció, primer neguen els fets, després fan anar el ventilador d´excrements (com si els pecats dels altres taparen els seus); i per últim acusen el govern, la fiscalia, els jutges i alguns mitjans de persecució.

En resum: els sospitosos som jo, tu, nosaltres i vostès.