Carta a ses Majestats de l'Orient

Molt estimats i desitjats ‘Majestats’, ja se que teniu molta feina per l’Orient, amb els focs d’artifici, petards, i bombes incloses, enllà per l’Orient Mitjà, on conflueixen Israel i el territori de Gaza, i imagine que hi ha molts xiquets i xiquetes que desitgen jugar altra vegada pels carrers del seu poble, i no poden perquè entre uns i altres fanàtics, s’empenyen en arrear-se els uns als altres; i jo se que ni Mahoma, ni Jesús, voldrien això, però ja saps, els majors no es donen a raons.
Al meu poble, que es diu Xàbia, també hi ha adults que no s’adonen a raons, i no volen ara que era l’ocasió de fer una escola infantil a Duanes de la Mar, es faja realitat. Algú d’ells, s’excusa en que això ho deu de pagar la Conselleria eixa que parla en angles, altres que si donaria moltes despeses desprès per a mantindreu; en fi, que entre els uns i els altres, no podrà ser possible per al curs que ve poder anar el meu cosí a una escola, mentre que sa mare i son pare busquen faena l’un i l’altre aguanta en la botigueta.
I jo em pregunte: si l’Ajuntament no està per a facilitar la vida als seus ciutadans, per a què serveix? Es primer desfer i refer un mur o arreglar-li els carrers a alguns veïns, sense que paguen res, que començar a construir l’escola infantil? La veritat, em costa d’entendre.
Com un poble de més de 30.000 habitants, sols te una escola infantil pública, de poc més de 30 places?

Vinga, poc més de l’ 1% de la seua població.
Que no hi ha més pares que els cal per conciliar la vida laboral i familiar?
O serà que es despenjaran eixos polítics dient que ho tenen previst als seus pressupostos per a incloureu i fer-ho l’any que ve o l’altre?
En fi, estimats reis mags, com que aquí a Xàbia, ho tenim fotut, vos demane que per a l’any que ve, porteu un poc de coneixement i sentit comú per als regidors i algun que altre funcionari, per tal que planifiqueu entre tots, més places d’escola infantil, més parcs i jardins amb columpios, més espais per a jugar i córrer, una estació d’autobusos on puguen pujar i baixar els vostres camells sense perdre’s pel terme, senyals per orientar-se, una piscina on ensenyar-me a nadar, i sobretot, faena per a tots: un polígon industrial on s’instal·len empreses on treballen els meus tios que estan estudiant a la Universitat, i els seus novios i novies. I recordeu lo de l’escola infantil, perquè uns per altres, i la casa per agranar...

Adeu, ses majestats, no es pergau, i porteu moltes coses aquí a Xàbia,

pepet, un xiquet xabienc