A tot arreu del País Valencià i/o de la Comunitat Valenciana s'ha fet corrent el vorer aquesta imatge de provisionals aules prefabricades, que amb el pas del temps passen a formar part del paisatge escolar.
Quantes generacions de xiquets i xiquetes valencians/es hauran creixcut veient aquestes capses de sabates, a les quals el senyor Conseller es nega dia rere dia a anomenar “barracons”.
No, no es tracta d’un camp's de concentració, però, ho podria semblar.
Primer partia el Partit Popular de la promesa (com tantes altres, incomplides) de finalitzar el ‘mapa escolar’. I per a tal finalitat, va crear la també famosa Ciegsa; empresa pública que lluny de servir per alleugerar la gestió i construcció de centres públics, va esdevindre en una màquina d’amagar deute públic, diferint el seu venciment a les generacions venideres. Eixes generacions que hui estudien a ‘barracons’, i que demà recordaran el seu pas per l’ensenyament públic, com un episodi també provisional.
A Xàbia, com no podia ser d’una altra manera, també patim des de fa un grapat d’anys aquesta situació, que el Pspv-Psoe Xabienc, continua denunciant.
No es valen més promeses, que sols il·lusionen als menuts. Els menuts ja s’han fet grans i alguns, fins i tot ‘ja poden exercir el seu dret al vot’.
Per tot això i moltes coses més, que ara no venen al cas, els socialistes valencians recolzem la vaga de dimarts que ve, dia 28 d’abril.
Tres dies desprès d’una històrica derrota, no ens resignem a que ens xafen el nostre dret a un ensenyament laic i públic.
Un ensenyament que no desvie impúdicament els diners de tots, a negocis privats d’alguns; mentre els nostres menuts estudien i juguen a patis inundats de barracons ‘eterns’, reduint l’espai per jugar, i acumulant menors en llocs de dubtosa salubritat.
Quantes generacions de xiquets i xiquetes valencians/es hauran creixcut veient aquestes capses de sabates, a les quals el senyor Conseller es nega dia rere dia a anomenar “barracons”.
No, no es tracta d’un camp's de concentració, però, ho podria semblar.
Primer partia el Partit Popular de la promesa (com tantes altres, incomplides) de finalitzar el ‘mapa escolar’. I per a tal finalitat, va crear la també famosa Ciegsa; empresa pública que lluny de servir per alleugerar la gestió i construcció de centres públics, va esdevindre en una màquina d’amagar deute públic, diferint el seu venciment a les generacions venideres. Eixes generacions que hui estudien a ‘barracons’, i que demà recordaran el seu pas per l’ensenyament públic, com un episodi també provisional.
A Xàbia, com no podia ser d’una altra manera, també patim des de fa un grapat d’anys aquesta situació, que el Pspv-Psoe Xabienc, continua denunciant.
No es valen més promeses, que sols il·lusionen als menuts. Els menuts ja s’han fet grans i alguns, fins i tot ‘ja poden exercir el seu dret al vot’.
Per tot això i moltes coses més, que ara no venen al cas, els socialistes valencians recolzem la vaga de dimarts que ve, dia 28 d’abril.
Tres dies desprès d’una històrica derrota, no ens resignem a que ens xafen el nostre dret a un ensenyament laic i públic.
Un ensenyament que no desvie impúdicament els diners de tots, a negocis privats d’alguns; mentre els nostres menuts estudien i juguen a patis inundats de barracons ‘eterns’, reduint l’espai per jugar, i acumulant menors en llocs de dubtosa salubritat.
Quin concepte tindran de la societat i l'educació els xiquets i xiquetes que han tingut per classe un barracó?
ResponderEliminarJo vos ho diré, el mateix que tenen els mestres que fa més de 10 anys es van veure obligats a donar classe en un barracó: "La crisi econòmica no comença en 2008, sinó a finals del segle XX amb l'espant de especulació urbanística. Ciment per a vendre i llauna per a educar".
Café