
No ho he llegit al pòsit d´una tassa de cafè, però el sopar amb què el
PP obrirà el curs polític a València serà més sobri que anys anteriors. No dic que els assistents arriben a imitar
Charlot en La quimera de l´or (cuinant la pròpia sabata, xuplant els cordons com si foren espaguetis i rostant els claus com si foren ossets); però, mosset més, mosset menys, és el que li pot passar a qui no porte l´entrepà de casa. La raó és òbvia: amb
Bárcenas en

situació de «cessament temporal» —qual infanta Elena— en la tresoreria del
PP,
Correa aüixant mosques a la presó i el
Bigotes atrapat a la sucrera del cas Gürtel, ja em diran qui paga el sopar i qui l´organitza. Angelets!
Amb tants contratemps i la ridícula remodelació del Consell —per a quan Ricardo Costa conseller de Corte y Confección?—, en lloc d´un sopar, hauria sigut més apropiat convocar els militants a una missa de rèquiem.

En fi, que si Déu vol —i és clar que vol; ho confirma el sentit comú que ens ha donat als valencians per a què, elecció rere elecció, triem l´opció més correcta— i el temps ho permet —i és clar que ho permet, ja que
Aemet no pronostica precipitacions divendres vinent—
Rajoy i el seu adossat
Camps recitaran de nou les seues obsessions:
ZP ens odia. I ara dic jo: per què els dirigents del
PP no es fan un reseteo complet? (ja saben, un desbloqueig del cervell per tal d´esborrar-hi disbarats i reiniciar un discurs més nou i menys cascat).

Així doncs, amb Déu Nostre Senyor de part del
PP i sense que l´oratge obligue
Rus a accelerar el projecte d´una lona inflable per cobrir la plaça de bous, tindrem sopar i sopor amb discursos tan poc estimulants com un plat de peix bullit. De menú: empanada de victimisme, delicatessen pròpia de gourmets poc exigents i de recepta senzilla: s´agafa la massa —el poble valencià—, se li diu q

ue té un futur esponerós que posa en perill el govern central, i es
repeteix com l´all una vegada i altra, i una-i altra-i una-i altra... Fins que el plat, a punt, es duu a taula.
Jesus Puig (Levante-emv 1 setembre '09)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Se permiten solo aquellos comentarios que no sean ofensivos en su forma o su contenido, debiendo ser expresados en cualquier caso, con respeto a las personas e instituciones.